Vídeo explicatiu:
Preguntes del tema 2:
L’escolta és el primer pas, però exigeix tenir una ment i un cor oberts, sense prejudicis. Amb qui es troba en deute d’escolta la nostra Església diocesana? Com és escoltat el laïcat, en particular els joves i les dones? Com integrem les aportacions de consagrades i consagrats? Quin espai té la veu de les minories, dels descartats i dels exclosos? Aconseguim identificar quins prejudicis i estereotips obstaculitzen la nostra escolta? Com escoltem el context social i cultural en què vivim?
Fitxa de treball
Text de l’Escriptura:
Guarició d’un sord-mut (Mc 7, 31-37)
Jesús se’n va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis. Llavors li porten un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaven que li imposés la mà. Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:
— Efatà ! —que vol dir: «Obre’t!»
A l’instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament. 36 Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven. 37 Estaven completament admirats i deien:
—Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.
