DIALOGAR A L’ESGLÉSIA I A LA SOCIETAT

Vídeo explicatiu:

Preguntes del tema 6:

El diàleg és un camí de perseverança que comprèn també silencis i sofriments, però que és capaç de recollir l’experiència de les persones i dels pobles. Quins són els llocs i les modalitats de diàleg dins la nostra Església diocesana? Com s’afronten les divergències de visions, els conflictes i les dificultats? Com promovem la col·laboració amb les diòcesis veïnes, amb les comunitats religioses presents en el territori i entre elles, amb les associacions i moviments laïcals i entre ells, etc.? Quines experiències de diàleg i de tasca compartida portem endavant amb els creients d’altres religions o fins i tot amb els que no creuen? Com dialoga l’Església i com aprèn d’altres instàncies de la societat: el món de la política, de l’economia, de la cultura, de la societat civil, dels pobres…?

Fitxa de treball

Text de l’Escriptura:

Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres (Mc 9, 38-43)

Joan digué a Jesús:
—Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.

Jesús respongué:
—No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres. Tothom qui us doni un got d’aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa.

Fer caure en pecat

»Però al qui fa caure en pecat un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar.

»Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga.