CELEBRAR

Vídeo explicatiu:

Preguntes del tema 4:

«Caminar junts» només és possible sobre la base de l’escolta comunitària de la Paraula i de la celebració de l’Eucaristia. Com inspiren i orienten efectivament el nostre «caminar junts» en l’oració i la celebració litúrgica? Com inspiren les decisions més importants? Com promovem la participació activa de tots els fidels en la litúrgia i en l’exercici de la funció de santificació? Quin espai es dóna a l’exercici dels ministeris del lectorat i de l’acolitat?

Fitxa de treball

Text de l’Escriptura:

Jesús a la sinagoga de Natzaret (Lc 4, 16-30)

I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:

L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
perquè ell m’ha ungit.
M’ha enviat a portar la bona nova als pobres,
a proclamar als captius la llibertat
i als cecs el retorn de la llum,
a posar en llibertat els oprimits,
a proclamar l’any de gràcia del Senyor.

Després plegà el volum, el retornà a l’ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los:
—Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar.

Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:
—¿No és el fill de Josep, aquest?

Ell els digué:
—Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!”” Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.”

I afegí:
—En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.